Els errors ortogràfics

L’ortografia és la part de la gramàtica que estudia l’ús correcte a l’escriure les lletres, accents, signes, … per poder ser compartits i interpretats correctament quan es llegeixen.

Quan comencem amb l’escriptura podem realitzar dos tipus d’errors ortogràfics anomenats Ortografia natural i Ortografia arbitraria.

La Ortografia Natural implica processos naturals de reconeixement de la paraula i de la conversió grafema- fonema. Es realitza un error natural quan al canviar una lletra d’una paraula canvia també el seu significat.

Els errors més freqüents són:

–          La substitució de fonemes vocàlics o consonantics pel punt d’articulació.

Per exemple: f – z, p – d.

–          Omissió de fonemes, síl·labes o paraules.

–          Adiccions de fonemes, síl·labes o paraules (sobretot per facilitar la seva pronuncia: palato – plato)

–          Inversions de grafemes en síl·labes inverses i en compostes, de síl·labes en un paraula i de paraula.

–          En relació al contingut: problemes per separar la seqüència gràfica. Unió i/o separació de les paraules (lacasa, com prar)

COM TREBALLAR-HO A CASA:

En el cas que s’inverteixin síl·labes o lletres, es possible que oralment també es cometi l’error, per això és important que els adults, d’una manera indirecte corregeixi aquella paraula: mira papa un semàrofo! Sí, fill el semàfor està en vermell. De manera que es dóna el model correcte de la paraula sense dir que s’ha equivocat.

Quan s’ajunten o separen paraules, una possible manera de treballar-ho és a través del joc: donant una palmada per cada paraula d’una frase, fent una frase i canviant algun element ( la casa es gran – les cases son grans, …), escribint frases seguint un model, …

S’ha de tenir en compte que hi ha errors que són evolutius, és a dir, que a certes edats són normals que es realitzin. Per saber-ho, es pot comentar a la mestra/e l’evolució del nostre fill.

 

La Ortografia Arbitraria implica el coneixement i la correcta aplicació de les normes d’ortografia. Normes que es van aprenent i que per tant, no segueixen una natural relació grafema – fonema.

Dins dels errors arbitraris, hi ha 3 tipus d’errors:

–          De caracter viso- espacial: substitució de lletres que es diferencien per la posició a l’espai (d, b, p, q); substitució per les lletres similars (m – n, a – e); confusió de paraules que admeten doble grafia (b – v); confusió de paraules que admeten doble grafia en funció de la vocal (g – j, z – c, c – qu); omissió de la h.

–          Referides a les normes d’ortografia: accents, signes de puntuació, terminals verbals, …

–          De caracter viso-auditius : problemes per a realitzar l’associació grafema- fonema que es fa de manera aleatòria.

COM TREBALLAR-HO A CASA:

Es pot penjar a l’habitació un llistat amb les normes ortogràfiques que s’estan estudiant: CA – QUE – QUI – CO – CU / GA – GUE – GUI – GO – GU … en un lloc on sempre es puguin veure. A més, cada dia es pot fer un dictat de 5 o 10 paraules, en funció de l’edat, on apareguin les lletres que s’estan estudiant.

També es pot anar fent un llistat amb les paraules que s’acostuma a escriure amb errors per a què a través de la memòria visual es vagin assimilant. A mesura que es van aprenent, es poden anar afegint unes altres (no més de 10 paraules) i anar treient les que ja sap.

 

 Font:
Rivas, R.Mª, Fernandez, P.: (1994). Dislexia, disortografia y disgrafia. Barcelona. Pirámide.
García- Vidal, J.; i González Manjón, D. (2003). Dificultades de aprendizaje e intervención psicopedagògica. Lectura y escritura (vol. II). Madrid. EOS.
Teberosky, A. (2001). Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure. Barcelona: Vicens Vives.
Leave a reply