TDAH en adults

El TDAH en adults generalment ha estat menys tingut en compte que el TDAH en infants, doncs les primeres investigacions clíniques respecte el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) estaven centrades en nens, pensant que era un trastorn que no es manifestava en l’edat adulta. No obstant, a mesura que avançaven les investigacions s’evidencia sobre la validesa d’aquest dèficit en adults.

Actualment, es calcula que la prevalença de TDAH en adults és entre un 4 i 5%, fet que el situa com un dels trastorns psiquiàtrics més freqüents, per sobre de la esquizofrenia (1%) o el trastorn bipolar (1.5%).

Descripció del TDAH en adults:

El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que pot comprendre una combinació de símptomes: dificultat per prestar atenció, hiperactivitat i conducta impulsiva.

La simptomatologia present a l’etapa adulta no sempre és igual que durant la infància. En els adults és habitual que els simptomes d’hiperactivitat disminueixin o desapareguin mentres que el dèficit d’atenció pot persistir. Això es pot manifestar en el dia a dia com problemes per gestionar el temps, dificultats per concentrar-se de manera sostinguda o la facilitat que poden tenir per oblidar tasques pendents. Altres aspectes rellevants durant l’etapa adulta és la impulsivitat.

Hem de tenir en compte que, un bon diagnòstic a la infància amb posterior intervenció, es la millor garantia per poder controlar i disminuir els símptomes durant l’edat adulta.

Subtipus de TDAH

El DSM-V especifica 3 tipus principals dintre del TDAH:

1. Presentació predominant amb falta d’atenció: la persona presenta majoritàriament dificultats d’atenció, organització i seguiment.
2. Presentació predominant hiperactiva/impulsiva: la persona presenta majoritàriament dificultats per controlar els impulsos, inquietud i dificultats d’autocontrol.
3. Presentació combinada: l’individu presenta la simptomatologia de les dues presentacions anteriors combinades: falta d’atenció, impulsivitat i inquietud.

Evolució del TDAH en Adults

A més de la simptomatologia previament comentada, habitualment solen mostrat una baixa tolerància a la frustració, canvis emocionals, baixa autoestima, actituds insistents, en ocasions rebuig per part de l’entorn. També mostren una actitud d’iniciar tasques/projectes/activitats, no obstant amb dificultats per finalitzar-les. Al igual que els infants, presenten una tendència a procrastinar les tasques que major esforç requereixen o que consideren més aburrides.

– Àmbit acadèmic: presenten una probabilitat més elevada d’aconseguir una menor formació académica, tot i presentar inteligències similars. Tenint més problemes d’adaptació i disciplina en l’ámbit escolar.

– Medi laboral: els estudis refereixen que els adults amb TDAH presenten una pitjor adaptació laboral, fet que es pot produir de les dificultat en el control d’impulsos i la inatenció.

– Relacions interpersonals: en aquest àmbit poden mostrar majors dificultats degut a les creixents demandes socials que han d’afrontar en l’àmbit social a l’edat adulta.

Referències

Reyes Ticas, J. A., & Reyes Ochoa, E. (2010). Trastorno por deficit de atención e hiperactividad (TDAH) en adultos. Rev. méd. Hondur, 196–202. https://pesquisa.bvsalud.org/portal/resource/pt/lil-644962.

Ramos Quiroga Ja. TDAH en adultos: factores genéticos,
evaluación y tratamiento farmacológico. Barcelona: Uni-
versitat Autónoma de Barcelona; 2009. URL: http://hdl.
handle.net/10803/5585.

Avaluació del TDAH en Adults

Per poder avaluar la simptomatología s’ha d’integrar totes les dades clíniques disponibles que ajudaran en la realització del diagnòstic.

1. Història clínica
2. Proves neuropsicològiques estandaritzades
3. Administració de Qüestionaris
4. Avaluació de la comorbilitat (síntomes depressius, ansietat, abús de substàncies, problemes de son, tics, conductes desafiants,…).

Tractament (No farmacològic):  Intervenció psicoeducativa

Aquest tipus d’intervenció  estan dirigides a que la persona pugui obtenir un coneixement sobre la simptomatologia que presenta, per poder prendre consciència de la interferència que pot tenir el trastorn en la vida diària, així com poder detectar les dificultats presents. No obstant, aquesta intervenció no sempre es suficient.

Tractament psicològic

Aquest tipus d’intervenció pot ser de tipus individual o en grup. Aquest tipus de teràpia està dirigida a poder aprendre estratègies que ajudin a la persona a acceptar el trastorn així com tenir recursos o formes alternatives per poder afrontar la simptomatología i el dia a dia.

La teràpia cognitivo-conductual ha demostrat eficacia en la millora dels possibles símptomes comòrbids (depressió i ansietat), així com l’adherència terapèutica. Aixímateix, pot beneficiar en l’àmbit laboral per guiar a trobar un bon ambient de treball, l’administració de temps i l’organització.