Què podem fer després d’un diagnòstic de Malaltia d’Alzheimer?


Davant d’uns resultats on es confirma el diagnòstic de la Malaltia d’Alzheimer (MA), primer de tot ens han d’explicar per poder comprendre els símptomes que pot comportar la malaltia, més enllà de la informació general que es pugui conèixer. Així com, poder observar-los des de la seva repercussió a la vida diària del pacient.

Rebre aquest diagnòstic de Alzheimer pot ser difícil tant per la pròpia persona com per les persones del seu voltant, però obtenir informació confiable i un suport adequat pot ajudar a saber què esperar i quins són els passos que tenim disponibles per continuar endavant.

Hi ha tractament i/o recuperació a la Malaltia d’Alzheimer?


En l’actualitat no hi ha tractaments reconeguts que siguin eficaços per la cura de la Alzheimer, o perquè pugui revertir o curar la seva progressiva evolució. És una malaltia degenerativa incurable, no obstant això, una detecció precoç amb un acompanyament adequat, ajuden a millorar l’evolució i poder endarrerir la mort neuronal.

El tractament d’aquesta malaltia va dirigit a pal·liar els símptomes presents, intentant mantenir en el possible les capacitats mentals, evitant una desconnexió amb l’entorn i fomentant sempre la màxima autonomia possible. D’aquesta manera, s’ha d’intentar estimular les relacions socials, la salut mental i física, i l’autoestima del pacient.

Per intentar mantenir preservades les característiques comentades prèviament, hi ha mesures tant farmacològiques com no farmacològiques:

Tractament Farmacològic: habitualment dirigit a mantenir la màxima estabilitat de la malaltia, intentant controlar els símptomes presents (cognitius i conductuals). És important la comunicació de tot canvi significatiu en el pacient, així com de la presència d’efectes secundaris.

• Tractament NO farmacològic: gràcies a la neuroplasticitat cerebral, som capaços de canviar i adaptar-nos a diferents esdeveniments al llarg de la nostra vida. Quan presentem un diagnòstic que comporta una pèrdua d’aquesta plasticitat neuronal, una persona que durant la seva vida ha estimulat el seu cervell per adaptar-se, trobar alternatives, etc., podrem dir que ha desenvolupat el que anomenem reserva cognitiva. D’aquesta manera l’estimulació cognitiva i el manteniment de rutines pot afavorir a la persona a adaptar-se als símptomes que presenti durant la malaltia.

Es poden utilitzar diferents estratègies, depenent de la simptomatologia i la fase de la malaltia que es trobi la persona, com per exemple:

Estimulació cognitiva (EC): amb l’objectiu d’activar i mantenir en mesura del possible les capacitats cognitives, estimulant les diferents funcions cognitives (memòria, llenguatge, reconeixement, atenció, etc).

◦ Psicoteràpia: recomanada sobretot en la primera fase de la malaltia, amb la finalitat de treballar sentiments d’ansietat, depressió, pèrdua de control, així com millorar l’autoestima.
◦ Teràpia orientada a la realitat: aquesta tècnica està dirigida a treballar l’orientació en les tres esferes (espai, temps i persona).

◦ Reminiscència: treballar el record de diferents etapes de la vida incloent diferents àmbits de la vida personal (relacions socials, família o treball). Es pot treballar a través de quaderns que continguin esdeveniments, fotos, etc.

No obstant, hem de dir que no existeixen estratègies universals per millorar les cures de les persones que pateixen aquesta demència. Hem d’adaptar-nos a les característiques de cada persona, a l’evolució de la seva malaltia a nivell d’autonomia i de capacitats.

Programa de Rehabilitació cognitiva de l’Alzheimer

La rehabilitació neuropsicològica tracta d’intentar estimular cognitivament per tal de restablir la situació dels pacients al grau de funcionament més alt possible (físic, psicològic i social). D’aquesta manera intentem reduir l’impacte de les condicions incapacitants i per permetre als pacients un nivell òptim d’integració social.


Objectius de l’estimulació cognitiva:

  • Afavorir l’estimulació de les funcions cognitives superiors.
  • Afavorir l’autonomia personal i la socialització.
  • Estimular i mantenir les capacitats mentals.
  • Evitar la desconnexió amb l’entorn.
  • Enfortir les relacions socials.
  • Estimular la identitat i autoestima.
  • Millorar el funcionament en les activitats de la vida diària.
  • Etc.


Fets a tenir en compte en la rehabilitació cognitiva:

– El tractament ha de ser individualitzat, tenint en compte el perfil cognitiu de la persona i les seves característiques.
– Els objectius que ens plantegem han de ser específics, reals i dintre d’un límit temporal.

– Hem de mesurar l’ajuda que proporcionem, sí que és cert que és molt important l’ajuda dirigida a evitar frustració i abandonament de la tasca. Així com, l’aprenentatge sense errors pot ajudar a evitar la frustració.


Efectivitat de l’EC

Diverses investigacions han arribat a la conclusió del benefici terapèutic que mostra el tractament dels dèficits cognitius. Mostrant canvis en la neuroplasticitat a partir de l’estimulació cognitiva, mostrant efectivitat a nivell cognitiu i funcional.

L’EC és més eficaç si s’aplica de manera individual, perquè l’heterogeneïtat dels perfils cognitius i les respectives evolucions al llarg del temps, comporta ajustar els objectius en funció del cas i del moment evolutiu.

Hem de tenir en compte les diferents fases de la malaltia, perquè en fases lleus o moderades de la malaltia, s’ha comprovat que encara s’és capaç d’aprendre, però no passa el mateix en fases més greus de la malaltia. Això és degut a que hi ha una gran pèrdua de neurones i falta de connexions sinàptiques.

A mode conclusió, no hi ha dubte del benefici que pot tenir a curt termini, les intervencions d’estimulació positiva. Possiblement, aquesta efectivitat estigui més relacionada amb l’estimulació de les diferents funcions cognitives, més que en la tècnica utilitzada.

Finalment, hem de destacar l’estimulació cognitiva com la teràpia no farmacològica proposta com a primera intervenció, principalment en envelliment normal i demències en fases lleus-moderades.

Autora de l’article:

Olalla Aranda, neuropsicòloga, número de col·legiada 25701 Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC). Linkedin

Referències

Fernández-Ballesteros R, Zamarrón MD, Tárraga L, Moya R, Iñiguez J. Cognitive plasticity in healthy, mild cognitive impairment (MCI) subjects and Alzheimer’s disease patients: A research project in Spain. Eur. Psycol., 2008; 8: 148-159.

Massa, Y. (2006). “Estimulación Cognitiva en la Demencia Tipo Alzheimer”. Revista Argentina de Alzheimer y otros trastornos cognitivos. Número 7. Publicación oficial de Alzheimer Argentina.

Pena-Casanova J. Intervención cognitiva en la enfermedad de Alzheimer. Fundamentos y principios generales. Barcelona: Fundació La Caixa, 1999.

Pardo N, López R, García M, Valero B, Gavilán M. Eficacia de la estimulación cognitiva en pacientes con enfermedad de Alzheimer. Alzheimer. Real Invest. Demenc., 2011; 52: 28-34.

  • Lectures recomanades sobre l'Alzheimer

    – Vivir con el Alzheimer. El amor no se olvida. Dr José Luis Molinuevo. (2012)

    Dirigit a ajudar a les persones cuidadores, amb l’objectiu d’oferir comprensió en el procés de la malaltia i la transformació que viuen diàriament. Aquest llibre pretén ajudar a les persones que estan vivint una pèrdua constant.

    – La soledad del Cuidador. Vicente Prieto. (2013)

    Aquest llibre dona èmfasis a la importància de l’autocuidado durant el procés de cuidar a una persona amb la malaltia. En el llibre s’ensenyen casos i pautes que poden ser útils en el moment d’afrontar determinades circumstàncies amb la major serenitat.

    – La memoria del árbol. Tina Vallés. (2017)

    Novel·la que ens mostra les diferents pors i preocupacions que poden afectar a les persones que conviuen amb la malaltia d’Alzheimer. La trama de la novel·la es desenvolupa amb temes com la transmissió, la fabricació i la pèrdua de records.

    – Recuerdos. VV.AA. (2018)

    Aquest llibre és un reconeixement a la voluntat de Pasqual Maragall, que arran de ser diagnosticat amb la malaltia l’Alzheimer va crear la fundació dirigida a derrotar la malaltia. Vàries persones, retornen els seus records a Maragall, explicant records i anècdotes viscudes al seu costat.

Equip de professionals

Neropsicóloga_sabadell

LAURA LÓPEZ

Neuropsicòloga

logopeda sabadell

RAQUEL GARCÍA

Logopeda especialitzada en adults

Més informació

¿Necessiteu més informació sobre els nostres serveis de rehabilitació neuropsicològica?