Emocions i dificultats d’aprenentatge

Les dificultats d’aprenentatge, sovint de forma secundària a aquestes, poden generar dificultats en el desenvolupament emocional i conductual dels nens i nenes que les presenten. Hem de tenir en compte que les dificultats d’aprenentatge impliquen molts cops un desajust escolar que pot repercutir en l’infant en diferents aspectes rellevants del seu desenvolupament social i personal, podent-se veure alterats aspectes com l’autoestima, les habilitats socials, presència de sentiments de tristesa o inadequació, manca de confiança en les pròpies capacitats, inhibició, entre d’altres.

Per contextualitzar el motiu d’aquests desajustos hem d’entendre que pels infants hi ha 3 aspectes fonamentals en el seu dia a dia:

  1. Respondre a les expectatives de l’adult (especialment dels pares però sovint també del mestre).
  2. Encaixar amb el seu grup d’iguals.
  3. Relació positiva entre l’esforç i els resultats d’aquest

D’aquesta forma, quan un o els 3 punts anteriors es veuen truncats ens podem trobar que l’infant es pot sentir més sol o desemparat, i per tant és senzill que es puguin presentar sentiments negatius envers si mateix, alterant-se d’aquesta manera la seva autoestima i el seu autoconcepte.

És important realitzar un diagnòstic psicopedagògic?

No totes les dificultats d’aprenentatge encaixen dins d’un Trastorn de l’Aprenentatge en concret, però sovint és necessari saber amb major profunditat les habilitats cognitives de l’infant o l’adolescent i l’adquisició dels aprenentatges bàsics. Per tant, molts cops realitzar un diagnòstic psicopedagògic servirà en diferents direccions:

  • Clarificar els motius de les dificultats d’aprenentatge
  • Establir les pautes per al tractament d’aquestes dificultats
  • Confirmar o descartar la presència d’un Trastorn de l’Aprenentatge
  • Ajudar a la familia a comprendre les dificultats que presenta l’alumne

També hem de tenir en compte que molts cops quan darrere de les dificultats d’aprenentatge s’amaga un Trastorn de l’Aprenentatge el fet de saber-ho també ajuda al nen/a a desvincular les seves dificultats amb altres aspectes com la seva intel·ligència.

Un altre factor a tenir en compte es que les emocions tenen un paper molt important en el desenvolupament de l’aprenentatge, per tant la seva alteració també dificultará el processos d’aprenentatge. Us recomanem aquest artícle de Solohijos que ens exposa molt clarament aquesta relació: ¿Cómo influyen las emociones en el aprendizaje?

Cal que un nen conegui el seu Trastorn d’Aprenentatge?

Aquesta pregunta no resulta senzilla de respondre, ja que dependrà molt de cada infant i adolescent, de com incideix en el seu dia a dia el Trastorn de l’Aprenentatge en les diferents vessants de la seva quotidianeitat i de la seva capacitat de comprensió del mateix.

No obstant, en termes generals acostuma a ser positiu que l’infant o l’adolescent sigui conscient de les seves dificultats i el motiu d’aquestes, aspecte que pot ajudar-lo a millorar la seva autoestima i desvincular el seu baix rendiment en determinades àrees de factors com la intel·ligència, la qual no té per que estar alterada en molts dels trastorns de l’aprenentatge.

Sovint pot suposar un alleujament de la càrrega que implica el baix rendiment la poder-lo atribuir a una causa justificada, però també tenim el risc de que l’infant pugui fer-ho servir com a escut per a no fer-se tant responsable de les seves execucions o suposar un punt de major preocupació per l’infant, per això és molt important valorar cada cas de forma individual i establir la resposta més adequada en funció de les particularitats de cadascú.

Principals afectacions emocionals en els trastorns de l’aprenentatge

La principal afectació esdevé la baixa autoestima que solen presentar els nens i nenes amb un Trastorn de l’Aprenentatge, ja que sovint viuen el seu baix rendiment o les seves dificultats d’aprenentatge com un problema rellevant i un factor d’inadequació al seu entorn.

Un altre factor important com a conseqüència de les mancances d’aprenentatge poden resultar les alteracions conductuals, les quals, malgrat no ser ben bé una afectació emocional, poden sorgir com a resposta de compensació davant de les mancaces que es presenten en l’aprenentatge, com una forma de canalitzar la ràbia o el sentiment d’inadequació que senten, o bé com a cerca d’un mitjà per a destacar enfront els demés.

Un altre aspecte que no podem olvidar és la presència de tristesa i en algunes ocasions ansietat degudes al sentiment d’inadequació i la vivència de no respondre a les expectatives.

Com podem ajudar des de casa?

Alguns consells per a treballar les emocions des de casa són:

  • Expressar les emocions de forma sana i fer de models en aquest sentit (expressar tant les positives com les negatives).
  • Valorar l’esforç per a assolir els seus objectius més que el resultat final.
  • Evitar valoracions exagerades: “Això t’ha sortit molt bé” quan no és real, el nen/a sap molt bé quan fa les coses bé i quan no surten com voldria.
  • Evitar comparacions amb germans, amics, etc, ni en positiu ni en negatiu.
  • Donar els recolzaments necessaris per a que pugui assolir els seus objectius.
  • Tenir una bona comunicació amb l’escola i fer un treball comjunt amb el tutor/a.
  • No parlar de les dificultats d’aprenentatge com si no estigués present.

 

Leave a reply