QUÈ ÉS L’AFÀSIA?
L’Afàsia és un trastorn causat per una lesió cerebral adquirida, com per exemple un ictus, un tumor, una infecció o un traumatisme cranioencefàlic.
Es pot veure alterada la parla (articulació, timbre de la veu, el volum…), la comprensió i expressió del llenguatge, la lectura i l’escriptura. En algunes ocasions també es pot veure alterada la deglució.
QUINA ÉS LA SIMPTOMATOLOGIA MÉS COMUNA DE L’AFASIA?
Els símptomes de l’afàsia poden variar en funció del tipus i gravetat de l’afectació, així com de la zona del cervell que hagi estat afectada. Alguns dels símptomes més comuns que poden presentar les persones amb afàsia són:
- Dificultat per parlar: poden tenir problemes per articular els sons, per trobar les paraules adequades o per formar frases coherents.
- Dificultats per comprendre el llenguatge: dificultats per entendre el que se li diu, tant de forma escrita com de forma oral.
- Dificultats per escriure: poden tenir problemes per escriure de forma coherent i llegible.
- Dificultats per llegir: no tenir accés a la lectura o no comprendre el que es llegeix.
- Dificultats a l’hora de menjar: problemes de deglució en la seguretat o l’eficàcia o ambdues afectades.
- Alteracions en l’expressió facial i la postura: dificultats per expressar les seves emocions de manera adequada o de mantenir una postura corporal estable.
En general, com més greu sigui l’afàsia, més dificultat tindrà la persona per comunicar-se i participar en la seva vida diària, el seu entorn social.
En la rehabilitació de l’afàsia és molt important treballar amb un equip multidisciplinar, amb professionals com ara: metges, infermers, logopedes, neuropsicòlegs, terapeutes ocupacionals, treballadors socials…) per poder cobrir i discutir totes les necessitats del pacient.
Aquesta rehabilitació pot ser de diferents tipus, depenen de la gravetat i del tipus d’afàsia que presenti el pacient. Els més comuns són:
- Rehabilitació cognitiva: està dirigida a millorar la memòria, l’atenció i altres funcions cerebrals que es poden veure afectades. Portada a terme normalment per Neuropsicòlegs/neuropsicòlogues
- Rehabilitació física: se centra en la recuperació de la mobilitat i la força en cas que hi hagi afectació a nivell físic. Portada a terme normalment per fisioterapeutes
- Rehabilitació del llenguatge: Millorar la comunicació i l’ús del llenguatge oral i escrit. Portada a terme normalment per logopedes.
- Rehabilitació per afrontar la vida diària: Aquesta rehabilitació se centra principalment a ajudar als pacients a adaptar-se a les seves només limitacions i trobar solucions per facilitar la participació en la major quantitat d’activitats possibles que es poden realitzar durant el dia. Normalment, aquesta rehabilitació la duu a terme els terapeutes ocupacionals.
Depenen de les característiques d’afectació del pacient es dura a terme una, varies o totes les rehabilitacions esmentades anteriorment.
En aquest article us parlarem sobre la intervenció que porten a terme els/les logopedes amb pacients que presenten afàsia:
Cada afàsia és un món i cada una té afectades diferents parts del llenguatge. Segons el terapeuta que porti la intervenció/rehabilitació podrà decidir quina estratègia de tractament és la més convenient pel pacient.
Abans d’explicar com es portarà a cap aquesta intervenció, és important esmentar que quan es produeix una lesió cerebral (ictus…) s’ha de dur a terme una rehabilitació o tractament logopèdic de forma immediata, ja que moltes vegades s’aconsegueix una recuperació neurològica als sis primers mesos posteriors a la lesió i després és més difícil tenir aquesta estabilització. És un procés a llarg termini i que requereix una dedicació i esforç per part del pacient, família i cuidadors.
INTERVENCIÓ LOGOPÈDICA EN AFASIA
La intervenció logopèdica pot incloure diverses tècniques i estratègies, com ara exercicis de lectura, escriptura, parla, jocs i activitats lúdics i també activitats d’atenció i memòria. També es poden utilitzar aplicacions mòbils o programes informàtics per facilitat la comunicació, o fins i tot per fer la teràpia més lúdica. Aquesta intervenció serà única i adaptada a les necessitats de cada pacient.
Exercicis de lectura: es duen a terme activitats com ara lectura en veu alta, adaptant el nivell del pacient. Exercicis d’identificació de paraules el pacient llegeix una paraula i l’ha de relacionar amb les imatges que té al cantó. Exercicis de comprensió lectora, llegim un text adaptat pel pacient i després ha de contestar unes preguntes relacionades amb aquest…
Exercicis d’escriptura: es poden dur a terme exercicis de cal·ligrafia, com ara escriure lletres o paraules seguint un model ja presentat. Exercicis de còpia de frases o paraules. Exercicis de completar frases o oracions incompletes… aquestes activitats en permetran notar una millora en la producció de textos i en les dificultats de motricitat.
Exercicis d’accés al lèxic: normalment les persones amb afàsia depenent de l’afectació que tinguin presenten anomia, això els porta moltes vegades a saber que és cada cosa, però a tenir una incapacitat per poder dir el nom d’aquestes, és per això que s’ha de treballar, fent activitats de denominació, treballant així molt vocabulari. Es començarà per un nivell baix demanant el nom de cada paraula i més endavant, es passarà a fer petites descripcions, intentar anomenar el camp semàntic de cada paraula i alguna cosa que permeti descriure la paraula, com ara si és un animal, un objecte, un aliment…
Exercicis de parla: es duen a terme exercicis de producció de la parla i articulació dels sons. També es realitzen activitats de respiració, pronunciació i relaxació muscular.
Jocs i activitats lúdiques: acostumes a motivar al pacient davant la intervenció. Es pot treballar a partir de jocs de taula, targetes de memòria, puzles…
Activitats de memòria i atenció: realitzar aquest tipus d’activitats ens permeten tenir una millor capacitat de retenció. Es poden dur a terme activitats de memòria a curt i llarg termini, atenció selectiva…
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
Jiménez Hornero, M. del P. (2002). Evaluación e intervención logopèdica.
Martinell, M. (2013). Intervención logopédica en la afasia. Sobre ruedas, 83, 4-8.
Helm-Estabrooks N, Albert M. (2005) Manual de la afasia y de terapia de la afasia. Segunda Edición. Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Sanchez García, E. (2020). Nuevas líneas de tratamiento logopédico de las afasias: la terapia intensiva.
- González, R., Hornauer-Hughes, A. (2014). Afasia: una perspectiva clínica. Revista del Hospital Clínico de la Universidad de Chile, 25, 291-308.
Autora de l’Article
Logopeda (num. col 4842)