Deglució Atípica. Tractament logopèdic

Parlem de deglució atípica quan en les primeres fases de la deglució o l’acte d’empassar, la preparatòria o l’oral, es realitzen moviments inadequats de les estructures implicades en el procés, sense que hi hagi alteracions orgàniques a la cavitat oral. També pot aparèixer deglució atípica quan aquests moviments inadequats es produeixen per la presència de quadres més complexos.

• Alteracions orofacials (malformacions, defectes oclusals) que resulten notablement diferents i interfereixen amb un desenvolupament normal.
• Afectació a altres funcions orals (respiració, parla,…) o alteracions estètiques.
• Relacionades amb lesions neurològiques (disàrtria, disfàgia, afectació de parells cranials,…)

Les característiques de la deglució atípica més descrites són:

• Interposició Lingual: La punta de la llengua se situa en posició interdental o empenyent contra la cara interior dels incisius.
• Contracció dels llavis: per compensar la impulsió de la llengua cap a fora, apareix la contracció excessiva dels llavis i així s’evita l’escapament d’aliments.
• Contracció del mentó: Un moviment excessiu per contraure el llavi inferior per segellar amb el superior, i així aconseguir el segellat labial.
• Escapada d’aliments. L’aliment s’escapa per falta de segellat de la llengua contra les arcades dentàries i no es compensa amb el segellat labial o amb el mentó
• Manca de contracció de masseters: la llengua es fixa en posició baixa i per tant no actua la musculatura elevadora de la mandíbula.
• Moviments del coll: Quan el bolo està mal format, no està ben triturat, és massa gran o no està ben insalivat associat a una mala masticació, pot presentar dificultats per ser introduït a l’orofaringe. La persona fa un moviment d’estirament del coll i extensió del clatell.
• Sorolls en empassar: si es fa un excés de força i contracció del dors lingual contra el paladar en el moment de la deglució.
• Mantenir residus d’aliments a la boca després d’acabar la deglució: Per falta de força a la musculatura orofacial i afavoreix l’emmagatzematge de restes al vestíbul de la boca.

La presència de deglució atípica acostuma a causar maloclusions, es a dir, mala colocació de les peces dentals, aspecte que acostuma a comportar la necessitat de colocar ortodoncia. No obstant, sovint si la deglució atípica no es corregeix un cop s’ha acabat l’ortodoncia es pot tornar a generar una maloclusió, a conseqüència de la pressió que realitzen la llengua o els llavis en les dents en el moment de deglutir.

Raquel Garcia. Logopeda del Centre Giner

Miriam Vicente. Logopeda del Centre Giner

En que consisteix el procés de correcció de la deglució atípica?

Per a la reeducació logopédica de la deglució atípica es precisa treballar diferents aspectes, sempre en funció d’una valoració inicial per a posteriori treballar a partir de la terapia miofuncional, entre els aspectes que treballem més freqüentment destaquem:

• Tonicitat muscular dels organs orofacials. Sempre en funció de cada cas, caldrà treballar el to muscular de la llengua, els llavis i/o els maseters.
• Mobilitat dels organs bucals, de la mateixa manera caldrà potenciar la mobilitat i precisió dels moviments de llengua i llavis sobretot.
• Posició lingual de repos. En la majoria d’ocasions la llengua es coloca en una posició de repos incorrecte i es treballa per a corregir aquesta, tant per la seva afectació en la deglució com  per allò relatiu al to muscular d’aquesta.
• Aprenentatge del patró deglutori fisiològic. Al mateix temps que es van preparant els organs per a realitzar la seva funció de forma correcte, caldrà ensenyar al pacient (infant o adult) a realitzar de forma adequada els moviments implicats en la deglució.
• Generalització del patró deglutori fisiològic. Un cop el pacient coneix el procediment deglutori correcte, caldrà seguir treballant fins que aconseguim que aquest es torni espontani i es generalitzi.

La correcció de la deglució atípica no acostuma a ser un tractament llarg, sempre que la vinculació del pacient amb la teràpia i la seva dedicació a les activitats que ha de realitzar, també fora de consulta, sigui l’adequada.

En que consisteix el procés fisiològic de la deglució?

La deglució té com a objectiu transportar l’aliment cap a l’estómac i la neteja del tracte respiratori. La deglució és una acció neuromuscular complexa, motora, automàtica i coordinada. Aquesta s’inicia de manera conscient i tenen una durada entre 3 i 8 segons. Durant el procés actuen els músculs de la respiració i de l’aparell gastrointestinal.

Les estructures orofacials involucrades en la deglució són: la cavitat oral (llavis, dents, paladar dur, llengua, paladar tou i el vel del paladar), la faringe, l’esòfag i la laringe que impedeix que l’aliment entri a les vies respiratòries durant la deglució.

Podem dividir el procés de la deglució en quatre fases:

1. La primera fase, la preparatòria. Durant aquesta fase voluntària, masteguem i mosseguem l’aliment per transformar-lo, en una massa homogènia, bolo alimentari.
2. La segona fase, l’oral. Un cop preparat l’aliment, col·loquem-lo sobre la llengua, aquesta s’acoblarà al paladar dur. Amb un moviment voluntari i ondulatori cap endavant, portarem el bolo al fons de la boca. En aquest moment desencadenarem el reflex de la deglució.
3. La tercera fase, la faríngia. Aquesta fase és involuntària. La paret posterior de la faringe avança, i el paladar tou es tanca, comprimint el bolo contra el dors de la llengua. Per tant, laliment haurà de baixar. L’epiglotis tanca la glotis i per tant les cordes vocals també es tanquen.
4. La quarta fase, l’esofàgica. Aquesta fase comença quan el bolo arriba a l’esòfag. Amb la contracció peristàltica de l’esòfag i la relaxació de l’esfínter esofàgic inferior de manera coordinada, el bolo és impulsat a la cavitat gàstrica.

Aquestes fases són les que apareixen durant el procés correcte de la deglució. En el moment que es dona una alteració en aquestes fases és quan parlem de deglució atípica, sent el més comú que les alteracions es produeixin a la primera o segona fase del procés de deglució.