Pors infantils

Un dels motius més freqüents de consulta són les pors infantils. La por és una emoció bàsica reconeguda en totes les cultures que ens ajuda a sobreviure quan apareix un perill. És una reacció adaptativa que promou la nostra adaptació a l’entorn i ens prepara per actuar davant les amenaces. Quan apareix un perill, el nostre organisme reacciona produint una sèrie de canvis fisiològics que ens ajuden a donar una resposta davant l’estímul: la lluita o la fugida.

La gran majoria de pors infantils són evolutives, varien segons l’edat de l’infant i desapareixen progressivament amb l’edat. Les pors infantils més freqüents segons l’edat de cada nen/a són:

 

  • 6 mesos – 2 anys: sorolls forts, persones desconegudes, persones disfressades, absència dels pares, dany físic, animals, foscor.
  • 3 – 5 anys: sorolls forts, persones disfressades, éssers imaginaris (monstres, fantasmes…), fenòmens naturals com les tormentes, soledat.
  • 6 – 8 anys: separació, animals, foscor, dany físic (ferides, accidents), tractaments mèdics, fenòmens naturals, éssers imaginaris, situacions socials relacionades amb l’escola.
  • 9 – 12 anys: animals, dany físic, tormentes, fracàs escolar, poca acceptació social, possibilitat de catàstrofes, conflictes entre els pares, malalties greus, mort.
  • 13 – 18 anys: animals, dany físic, mort, pors més relacionades les relacions socials i amb l’autoestima personal.

 

Una forma especial de por és la fòbia, la qual es caracteritza per ser una reacció desproporcionada davant d’estímuls no considerats amenaçadors per la majoria de persones, es produeix una evitació de les situacions temudes o aquestes s’afronten amb una por intensa, és de llarga duració i interfereix significativament en la vida quotidiana de l’infant.

 

Intervenció psicològica en les pors infantils:

Una vegada hem identificat l’estímul o la situació temuda és important seguir aquestes pautes per tal de disminuir el malestar associat de l’infant:

  • Promoure l’expressió de les seves emocions i afavorir l’escolta activa del seu malestar. Oferir-li un espai de confiança per a que es pugui comunicar amb tu.
  • Proporcionar-li seguretat i augmentar la seva autoestima.
  • Analitzar la situació temuda i demostrar-li que no ha de tenir por.
  • Donar-li estratègies per a poder afrontar poc a poc les seves pors: respiració diafragmàtica, pensar en coses agradables que li transmetin emocions positives…

 

Finalment, és important esmentar que cada infant és diferent i per tant, caldrà adaptar la intervenció segons les necessitats i les característiques personals d’aquest. Per això és recomanable consultar-nos per a poder-vos oferir un tractament personalitzat al vostre fill/a.

Leave a reply