Dificultats en la resolució de problemes

Les matemàtiques sol ser l’assignatura que més dificultats comporta en l’escola. Les majors dificultats acostumen a centrar-se fonamentalment en l’aritmètica: els aspectes relacionats amb el càlcul i la resolució de problemes.

Una dada que molts desconeixen és que el procés de construcció del coneixement matemàtic comença molt abans de l’educació primària.

El moviment és un concepte matemàtic. Els nens que no saben moure’s per l’espai poden presentar problemes matemàtics quan són més grans. L’espai és previ a les matemàtiques, per això la motricitat és tan important a educació infantil.

Les matemàtques es comencen a treballar amb els moviments, les seqüències, els conceptes, l’espai i posició i els conceptes lingüístics. La lateralitat és important en l’aspecte espacial i per tant també ho és en les matemàtiques. A partir dels tres anys es comença a desenvolupar el primer coneixement quantitatiu,  per mitjà de l’adquisició d’uns esquemes anomenats protoquantitatius i el recompte.

A l’etapa de primària i secundària, les dificultats en la resolució de problemes poden trobar-se en:

–          Dificultat en la comprensió lectora

–          Dificultat en la retenció de dades (memòria de treball)

–          Dificultat en el raonament. L’esquema mental que depèn de l’habilitat espacial i temporal

–          Dificultat en l’elecció del procediment (l’operació)

–          Dificultat en el recompte (el càlcul mental)

Què podem fer per millorar tots aquests aspectes quan ens trobem davant d’un problema:

Llegir per comprendre:

  1. Què he de fer?  llegir el problema, si no el comprenc, llegir-lo de nou.
  2. Ho estic fent bé? Estic entenent l’enunciat?
  3. Ho he fet bé? Comprovar que he entés bé el problema.P

Parafresejar (posar el problema amb les teves pròpies paraules):

  1. Què he de fer? Subrallar la informació important. Posar el problema amb les meves pròpies paraules.
  2. Ho estic fent bé? He subrallat la informació important? Quina és la pregunta? Què estic buscant?
  3. Ho he fet bé? Assegurar-se que s’ha recollit tota la informació necessària.

Visualitzar, fer un dibuix o un esquema:

  1. Què he de fer? Fer un dibuix o un diagrama.
  2. Ho estic fent bé? Em serveix aquest dibuix
  3. Ho he fet bé? Comprovar que el dibuix conté tota la informació del problema.

Hipotetitzar, pensar en un pla:

  1. Què he de fer? Decidir quants passos i operacions són necessàries. Escriure els símbols de les operacions.
  2. Ho estic fent bé? Si faig ….. Què aconseguiré. I si faig ….. llavors què he de fer després?
  3. Ho he fet bé? Comprovar que el pla té sentit.

Estimar, predir la resposta:

  1. Què he de fer? Arrodonir els nombres, fer el problema mentalemnt i esriure l’estimació.
  2. Ho estic fent bé? He arrodonit a l’alta o a la baixa? He escrit l’estimació?
  3. Ho he fet bé? Comprovar que he utilitzat la informació important.

Calcular, fer les operacions en l’odre correcte:

  1. Què he de fer? Fer les operacions en l’ordre correcte.
  2. Ho estic fent bé? Com és el resultat comparat amb l’estimació? Té sentit la resposta?
  3. Ho he fet bé? Comprovar que totes les operacions s’han fet en l’ordre correcte.

Comprovar, assegurar-se que tot està bé:

  1. Què he de fer? Comprovar els càlculs.
  2. Ho estic fent bé? He comprovat cada pas? He comprovat els càlculs? La meva resposta és correcta?
  3. Ho he fet bé? Comprovar que tot és correcte. Del contrari tornar enrrere. Demanar ajuda si és necessari.

En resum, els passos a fer són:

– Preguntar- se Què he de fer?

– Pla: Separar oracions – subrallar i arrodonir – col·locar dades, dibuix, … – pensar en l’operació i fer-la – anotar la solució.

– Comprovar – Corregir

– Com ho he fet?

Leave a reply