Dificultats en la comprensió lectora, com podem intervenir?

Les dificultats de comprensió lectora es poden atribuir a diferents hipòtesis:

-Als processos deficients en la descodificació, tot i que diversos estudis indiquen que aquest factor no és una causa important.

-A una limitació en la memòria a curt termini. Per comprendre un text és necessari emmagatzemar la informació en la memòria per establir relacions semàntiques i sintàctiques entre les paraules i frases, per a generar una representació integrada i significativa de tot el text.

-A les inferències. Poden aparèixer problemes de comprensió quan no es realitzen inferències espontànies per a vincular idees i obtenir informacions. Aquests processos són importants per a tenir una representació integrada del text.

-A problemes en la pròpia comprensió. La capacitat per a controlar, regular i avaluar la pròpia comprensió és essencial per a comprendre un text. Els lectors competents utilitzen processos metacognitius com: identificar els aspectes importants, posar més atenció, prendre mides quan no comprenen alguna cosa, activar els coneixements previs … Els lectors amb més dificultat tenen problemes per autorregular la seva pròpia comprensió lectora i per a detectar les inconsistències dels texts.

Així doncs, aquests problemes de comprensió lectora, poden comportar dificultats a l’hora de generar idees simples, d’activar coneixements previs, de formar macroidees, de realitzar inferències, de suprimir idees irrellevants o de controlar el propi procés de comprensió. Aquestes poden ser degudes a limitacions en: la memòria de treball a curt termini, l’accés al lèxic, la supressió d’idees irrellevants, l’ús eficaç d’estratègies de comprensió lectora, …

Com podem intervenir per a millorar en aquesta comprensió?

Per exemple, davant d’un tema que s’ha d’estudiar:

. Mirar abans de començar qué s’ha d’estudiar i pensar quan temps es pot necessitar.

. Mirar el títol, els diferents subtítols i apartats del tema.

. Pensar si hi ha alguna cosa que ja es sap o si es recorda de classe.

. Treballar cada subapartat:

                . Llegir-ho tot.

                . Subrallar les paraules que no s’entenen.

                . Subrallar les idees importants.

                . Explicar en veu alta el que s’ha entés.

                . Escriure un resum del que s’ha entés del text.

                . Fer un esquema (amb ajuda o omplint un mig fet)

                . Memoritzar les idees principals però intentant dir-les també, de diferent manera a com estan escrites en el text.

                . En cas de no saber com fer el pas anterior, es pot realitzar un llistat amb paraules sinónimes que es poden utilitzar, així com fer un llistat de maneres diferents de començar una introducció, una definició, …

                . Escriure en un paper el que ja es sap.

                . Dir les definicions com s’han aprés i amb les pròpies paraules.

                . Fer un petit examen amb preguntes. Aquestes podrien ser de resposta directe, de relacionar, …

                . Corregir la sintaxis, la semàntica i la ortografia.

 

 

Font:
Stohard, S. (2004). Evaluación de la comprensión de lectura. En M. Snowling & J. Stackhouse. Dislexia, habla y lenguaje, (pp.121-142)
Dockrell, J. & McShane, J. (1997). Dificultades de aprendizaje en la infancia. Barcelona: Paidós. Cap. 4. Dificultades específicas de lectura (pp. 116-122)
Miranda, A., Vidal-Abarca, E. Y Soriano, M. (2000). Intervención psicoeducativa en estudiantes con dificultades de aprendizaje. Madrid. Pirámide.

 

Leave a reply