QUÈ ÉS LA DISCALCÚLIA?

QUÈ ÉS LA DISCALCÚLIA?

La Discalcúlia és un trastorn del neurodesenvolupament coneguda també com la
“dislèxia dels números”.
La podríem definir com la dificultat per entendre i aprendre els conceptes
bàsics de les matemàtiques (dificultats per adquirir els números, per relacionar
nombre amb quantitat, …), els algoritmes i el raonament matemàtic.
Aquestes dificultats, sovint poden passar desapercebudes per què les matemàtiques
solen ser, per sí, difícils d’entendre, pel que es considera normal que un nen trigui
una mica més en assolir-les. El problema el trobem, en edat més avançades, on les
operacions bàsiques han d’estar ben assumides i aquests nens encara tenen masses dubtes.

Els senyals d’alerta als que hem d’estar atents per poder fer un tractament precoç són:
– Ús excessiu del dits, inclòs en operacions senzilles (2+1)
– Grans diferències entre el rendiment en matemàtiques i altres assignatures.
– Dificultat per entendre les seqüències: comptar de dos en dos, cap enrere,…
– En un problema, poden deduir el resultat però no saben explicar el perquè.
– Dificultats per integrar les taules de multiplicar.
– Dificultats amb la posició i l’organització espaial (posicionaments dels nombres en una suma,
invertir els nombres).
– Els càlculs es realitzen de manera arbitrària.
– Oblida els aprenentatges matemàtics adquirits.
– Dificultats per fer estimacions.
– Pobre consciència del nombre (relació nombre – quantitat).
– Errors en la lectura, reconeixement i escriptura del nombres i símbols matemàtics.

Relacionat amb aquestes dificultats, trobem que els hi dificulta la integració de les
nocions temporals, longitud, pes, hores, canvis (pagar – tornar canvi).

Totes aquestes dificultats, solen portar com a conseqüència una baixa motivació i autoestima.
A més, es caracteritzen per tenir una deficient capacitat en la planificació, així com un
pensament rígid i inflexible. Això pot comportar la confusió de la discalcúlia, amb un
altre trastorn com: dislèxia, TDAH, dispràxia o trastorns emocionals i/o conductuals.

Per aquest motiu, a l’hora de realitzar un diagnòstic, és molt important, valorar i tenir
en compte la part numèrica i matemàtica de l’infant, per poder actuar l’abans possible i
reduir al màxim les seves dificultats.