• Dislèxia: concepte i abordatge

    Dislèxia: concepte i abordatge

    La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge de base neurobiològica, una dificultat per tdah_sabadelladquirir la lectura que presenten alguns nens amb intel.ligència, motivació i escolarització normalitzada. El nen dislèctic presenta una lectura poc automatitzada amb errors, com rotacions, inversions…, d’impressió costosa, enlentida i, sovint, amb una comprensió força preservada. Per tant, parlem de dislèxia quan apareixen errors de descodificació, ja siguin errors o per una baixa fluïdesa. ( 2015).

    La dislèxia és la primera causa de fracàs escolar, entre el 5- 17% són dislèctics i afecta per igual a ambdós sexes.

    La causa de la dislèxia encara no es coneix amb certesa. El que si que es pot afirmar és que hi ha una càrrega hereditària important ( sempre un dels pares comenta “ a mi de petit em passava igual, …) i que hi ha un dèficit fonològic. Aquesta deficiència en la fonologia ( habilitat per manipular els sons de la nostra llengua, és a dir, saber que la paraula poma està formada pels sons /p/ /o/ /m/ /a/), és la que ens pot predir si l’alumne tindrà una bona adquisició de la lectura, inclús més que la intel.ligència.

    Aquest trastorn de l’aprenentatge perdurarà al llarg de tota la vida de la persona que el pateix, malgrat que la intervenció millorarà el seu rendiment en les tasques de lectura i escriptura, bàsiques pel rendiment escolar. Tot i que les seves característiques variaran segons les diferents etapes. Si en un inici de l’edat escolar, hi ha moltes dificultats per aprendre les lletres, l’associació grafema-fonema; en etapes posteriors, es caracteritza per una lectura amb baixa velocitat, baixa fluència i poc precisa junt amb dificultats per aprendre les normes ortogràfiques. I, en les etapes escolars més avançades, la lectura va sent més fluïda, però es posen de rellevància, les dificultats en l’expressió escrita amb un vocabulari pobre, dificultats de sintaxi, manca de signes de puntuació i un elevat nombre d’ortografia.

    Sovint i no pas estrany, la dislèxia va acompanyada d’altres dificultats:

    Pot ser comòrbida amb el TDAH o dificultats atencionals associades.

    Dificultats de llenguatge oral.

    Baixa velocitat de processament.

    Dificultat en aprendre seqüències verbals automàtiques ( dies de la setmana, mesos de l’any, abecedari, taules de multiplicar).

    Dificultat en el càlcul

    Grafisme

    Problemes emocionals

     

    És importantíssim i necessari un diagnòstic precoç per poder començar el treball de reeducació. El pronòstic dependrà de com més aviat es comenci la reeducació i de les habilitats afectades.

    Primerament, s’haurà d’explicar al nen les característiques de la seva dificultat, tant en la dislèxia com en qualsevol Trastorn de l’Aprenentatge. Ajudarem al nen a entendre que li passa i que estem per ajudar-lo.

    Seguidament, el tractament s’haurà de basar en:

    Reeducació: ajut per millorar la lectoescriptura i desenvolupar estratègies compensatòries.

    Adaptacions escolars (veure també PRODISCAT)

    La reeducació en la primera fase es centra en ajudar a l’alumne a desxifrar el codi escrit:

    • Treball específic de consciència fonològica i associació grafema-fonema.
    • Entrenament per millorar la velocitat i fluïdesa lectora.
    • Treball específic de la velocitat de processament

    En la segona fase, aquest treball estarà centrat en l’expressió escrita, augment del lèxic, ortografia i les tècniques d’estudi.

    Actualment, hi ha d’altres mètodes per treballar les dificultats lectores – que poden donar suport al treball de reeducació més tradicional-, ja siguin de descodificació ( Dislèxia) o de comprensió. Aquests són el Mètode Glifing o Binding, que consisteixen en el treball diari i sistemàtic.

    No podem deixar de banda, les adaptacions a nivell escolar per al nen dislèctic o que estigui diagnosticat d’altre Trastorn de l’aprenentatge. Normalment, per als nens amb dislèxia l’escola els pot ajudar:

    Donar-li més temps en realitzar els exàmens.

    No comptar les faltes d’ortografia o pactar-les segons l’edat.

    Deixar-li tenir al davant les taules de multiplicar o la calculadora.

    En les redaccions, valorar allò que expliquen més que com ho diu.

    No fer-los llegir en veu alta, si el nen no vol.

    Valorar a nivell oral l’anglés.

    Per a més adaptacions i orientacions escolars vers la dislèxia, us recomanem la lectura del PRODISCAT, protocol de detecció i atenció educativa als alumnes amb dislèxia de Catalunya.

     

    Per a qualsevol dubte poseu-vos en contacte amb nosaltres.

     

    logopeda_sabadell

    Article realitzat per Pilar Martínez de Sola.

     

     

    Logopeda de l’equip de professionals del Centre Giner,

    especialitzada en dislèxia.

    Num col. 08-2078

    Leave a reply →

Leave a reply

Cancel reply