• Ansietat infantil i adolescent: definició i pautes per a casa

    Ansietat infantil i adolescent: definició i pautes per a casa

    L’ansietat és el mecanisme que ens permet adaptar-nos al medi, activant l’alerta davant estímuls perillosos que sorgeixen en el nostre entorn. Possibilitant així el desenvolupament d’una resposta adaptativa i adient a la situació.

    Entrem en conflicte quan aquesta ansietat és desproporcionada i inadequada. Quan l’individu es posa en alerta davant estímuls que no són perillosos, responent de forma injustificada amb la realitat, i activant simptomatologia física i psicològica que afecta a la seva vida diària.

    Prevalença: L’ansietat infantil i adolescent s’estima que afecta entre un 7 i un 20% de la població, convertint-se així en una de les patologies més freqüents actualment.

    Podem observar diversos factors interns i externs que intervenen en el seu desenvolupament:

    Factors genètics: Diferents mecanismes relacionats.

    Factors temperamentals: Conducta inhibida i de retraïment.

    Factors ambientals: Situacions específiques escolars i/o familiars (violència, depressió, expectatives exagerades, excessiva permissivitat), antecedents d’ansietat a l’àmbit familiar.


    Símptomes que podem observar i que poden sentir:

    Etapa preescolar i escolar: Inquietud motriu, plors continus i sense causa justificada, problemes per dormir i menjar, negativa a separar-se de les figures de referència/d’apego, mals de panxa i de cap força recurrents, temors i pors incontrolables i dubtes persistents.

    Etapa preadolescent i adolescent: Força angoixa que acostuma a transmetre i verbalitzar, temors i pors incontrolables, obsessions, rituals, inhibició motriu, pressió toràcica, dificultats d’atenció, memòria i velocitat de processament, inclús poden sorgir sentiments de despersonalització i desrealització.


    Respostes que els nens i els adolescents poden generar com a conseqüència de l’activació per l’ansietat:

    Psicofisiològiques: suors freqüents, increment de les palpitacions cardíaques i del to muscular.

    Motores: bloqueigs, tremolor de la veu, evitacions i fugides.

    Cognitives (pensaments i imatges mentals): percepció d’estímuls perillosos, avaluació negativa de la seva pròpia conducta, preocupació per les seves respostes somàtiques, expectatives negatives i anticipacions de fugides i/o evitacions.


    Els trastorns d’ansietat a l’etapa infantil i adolescent, es classifiquen segons les seves característiques:

    Trastorn d’ansietat generalitzada: Ansietat i preocupació excessiva en diverses situacion i actuacions, afectant força al seu estat d’ànim.

    Trastorn obsessiu complusiu: Pensaments recurrents difícils de controlar, acompanyats freqüentment d’accions compulsives irrefrenables.

    Trastorn d’ansietat per separació: Ansietat excessiva, freqüent i prolongada com a conseqüència de la separació del nen de les seves figures de vincle.

    Fòbia social: Retraïment social, inhibició conductual i malestar, afectant a la sociailitat i el desenvolupament de l’individu.

    Fòbia específica: Ansietat excessiva i evitació persistent davant un objecte, estímul i/o situació.

    Fòbia escolar: Rebuig freqüent i prolongat d’anar a l’escola/institut o a qualsevol activitat relacionada amb l’escola/institut.

    Mutisme selectiu: Incapacitat per parlar o respondre en diverses situacions socials, escolars i/o familiars. Però capacitat per fer-ho en altres situacions.

    Trastorn d’estrés posttraumàtic: Ansietat generada com a conseqüpencia d’una experiència i/o situació traumàtica.

    Conseqüències que poden generar els trastorns d’ansietat i que dificulten el desenvolupament del nen/a i l’adolescent:

    Individuals: baixa autoestima, inseguretat, nerviosisme, difícil gestió emocional, sentiment d’incomprensió.

    Familiars: conflictes freqüents amb els pares i els germans, dificultats per dormir i menjar.

    Socials: difícil adaptació, baixa socialització, retraïment social.

    Escolars: dificultats d’aprenentatge, baixa concentració, dificultats atencionals, baixa motivació, possibles conflictes escolars.


    A casa, com podem ajudar als nostres fills?

    Escolta activa: És important que el nen i/o adolescent es senti segur i comprés. En moltes situacions és difícil degut als seus pensaments distorsionats i a la inseguretat que els hi provoca. Tot i així hem de transmete calma i mostrar-nos receptius.

    Marcar límits als seus pensament distorsionats i/o exageracions: Cal saber quan aturar o frenar els seus pensaments i angoixes, tan important és escoltar i comprendre, com aturar l’ansietat. Sempre explicant amb claredat la solució o l’actitud que s’ha de prendre en aquell moment.

    Potenciar la seva autorestima i seguretat, reforçant aquelles virtuts i habilitats, potenciat-les tant a casa com en altres àmbits socials.

    Ajudar a gestionar i regular les seves emocions: La identificació, la gestió, la regulació i l’expressió de les seves emocions són habilitats clau per poder controlar l’ansietat i reduir-la. Per tant, a casa, l’ajudarem en aquests processos i donarem expemple, definint les nostres emocions i els processos relacionats.

    Tècniques de relaxació: Ajudar a incloure les tècniques de relaxació en la seva rutina diària, ja que permeten tenir una eina a l’abast útil i que aporta seguretat.

    Anticipació: És important treballar les situacions d’angoixa amb anticipació, per poder ordenar les nostres accions i pensaments.

    Estratègies: Recomanar i aconsellar estratègies específiques que els ajudin a reorientar els seus pensaments i actituds.

    Rebre orientacions i estratègies específiques per part d’un especialista, ja que per cada cas poden variar.

    Si malgrat seguir aquestes indicacions no observeu milloria en l’ansietat del vostre fill poseu-vos en contacte amb nosaltres. 

    Article escrit per:

    psicologa_sabadellSílvia Espinosa Rodríguez

    Psicòloga Infanto-Juvenil

    Nº Col.: 21.738

    Centre Giner

     

    Leave a reply →

Leave a reply

Cancel reply