• La importància de posar límits

    Segur que si teniu fills, en algun moment us han dit de la importància de posar límits., però… què vol dir exactament?
    La paraula que podria englobar-ho millor és: NO. Saber dir No.
    Sabem que moltes vegades, quan diem no al nen, aquest plora, fa rebequeries (sobretot quan no esteu a casa) i intenta tot per aconseguir allò que vol. En aquests casos cal mantenir-se ferm (amb un to de veu segur, seré i tranquil, sense crits) i no caure en les seves manipulacions.
    Per poder fer-ho, podem seguir una sèrie de pautes:
    1. El pare i la mare (o els seus responsables) han d’anar a una. Si un creu que abans de dinar no es pot menjar xocolata, l’altre ha de recolzar a la parella i la seva decisió. Ha d’haver-hi unió i complicitat. D’aquesta manera veurà que Segur que si teniu fills, en algun moment us han dit de la importància de posar límits., però… què vol dir exactament?
    La paraula que podria englobar-ho millor és: NO. Saber dir No.
    Sabem que moltes vegades, quan diem no al nen, aquest plora, fa rebequeries (sobretot quan no esteu a casa) i intenta tot per aconseguir allò que vol. En aquests casos cal mantenir-se ferm (amb un to de veu segur, seré i tranquil, sense crits) i no caure en les seves manipulacions.
    Per poder fer-ho, podem seguir una sèrie de pautes:

    1. El pare i la mare (o els seus responsables) han d’anar a una. Si un creu que abans de dinar no es pot menjar xocolata, l’altre ha de recolzar a la parella i la seva decisió. Ha d’haver-hi unió i complicitat. D’aquesta manera veurà que tots dos pensen el mateix i que aquesta decisió és el millor per a ell.

    2. Cal ser coherent i tenir molt clar que no poder deixar-li fer (perquè pot ser perillós, perquè no és un bon moment…) i que sí podem. És a dir, si avui no li deixem menjar xocolata abans de dinar, demà tampoc. Podem explicar-li el motiu per ajudar-li a entendre el “no”.

    3. Per evitar rebequeries quan sortim de casa, podem explicar-li què farem i què s’espera d’ell abans de sortir: “ara anirem a comprar; trigarem uns 20 minuts. Em farà molt feliç que caminis al meu costat i que m’ajudis agafant els productes. A més, podràs escollir què vols per berenar”. D’aquesta manera el nen/a sap què passarà i podrà actuar com s’espera.
    El fet de deixar-li escollir, li dóna certa sensació de llibertat i responsabilitat.

    4. Tan important com la resta, és reforçar allò que fa bé: seguint amb l’exemple de la comprar, se’l pot felicitar per caminar al nostre costat, per ajudar, etc. El nen/a se sentirà important, responsable i voldrà seguir amb aquella bona actitud.

    5. Explicar-li el perquè de les coses. Sempre ajuda a entendre què ha de fer i el motiu de fer-ho així.

    Finalment, comentar la importància de tenir en compte de l’edat del nen/a. No podem demanar el mateix a un nen de 3 anys que a un de 6.
    Així doncs, si posem límits, tindrem nens feliços i responsables.

    Leave a reply →

Leave a reply

Cancel reply